CEIP « AUSIAS MARCH »  DE LLUTXENT

WEB DEL COL-LEGI          GALERIA DE FOTOS

                  TRETS D'IDENTITAT

Pla de convivencia en este enllaç

Els trets d'identitat d'un centre són el resultat de la interacció entre l’anàlisi del context i els propòsits que la institució es planteja. Els trets d'identitat configuren l'enfocament que el centre donarà a la seua proposta educativa global. Es convenient que tots els agents educatius hi reflexionen, perquè caracteritzar-los i concretar-los contribueix sense cap mena de dubte a:

                        - Aclarir les idees, matisar les opinions i aconseguir una visió conjunta de certs problemes educatius.

                        - Convertir-los en una referència directa tant per als professors que s'incorporen per primera vegada al centre, com per als pares que porten els seus fills i les seues filles i també per a l'entorn en que el centre realitza la seua tasca.

                        - Prendre-los com a punt de referència de tota la planificació del centre.

                        - Aconseguir que es convertesquen en motor d'actuació conjunta tant dels professors com del personal no docent.

                        - Fer-los servir com a patró de referència de qualsevol avaluació del funcionament del centre.

                                   Els punts sobre els quals el nostre centre caldria que aconseguira una interpretació conjunta podrien ser els següents:

1. CONFESSIONALITAT.

 El nostre col.legi es declara aconfessional, per tant, desenvoluparà les seues activitats amb subjecció als principis constitucionals, garantia de neutralitat ideològica i respecte de les opcions religioses i morals a les quals fa referència l'article 27.3 de la Constitució.

                                   S'intentarà formar les xiquetes i els xiquets el més objectivament possible perquè progressivament es formen els propis criteris i puguen prendre les pròpies decisions responsables.

                                   Caldrà aconseguir un respecte total dins la comunitat educativa a les opcions personals de tots els membres i erradicar l’adoctrinament i el sectarisme.

2. LíNIA METODOLÒGICA.

A l'hora de transmetre coneixements s'intentarà aconseguir una actitud oberta i receptiva envers dels canvis que el progrès i la tècnica ens reporten.

                                   Per aquest fi atendrem als següents criteris:

                        a) Desenvolupar l'esperit crític, la capacitat de discusió i de decisió.

                        b) Treballar els continguts amb un enfocament constructivista.

                        c) Donar importància tant a la relació educativa com a l'adquisició de tècniques i continguts bàsics.

                        d) Promoure l'autoestima de l'alumne mitjançant tasques adaptades a les seues possibilitats.

                        e) Establir una avaluació formativa que millore els processos d'aprenentatge.

                        f) Cultivar la investigació, l'adquisició de coneixements i la sistematització científica amb vista a una utilització pràctica.

                        g) Fomentar l'activitat i la iniciativa.

                                 En l'aspecte instructiu, perseguirem l'adopció de sistemes actius no autoritaris i que impliquen la participació dels alumnes en el propi procés d'aprenentatge i que es concreten en: l'observació directa, l'activitat, els aprenentatges significatius, alternança entre individualització i sociabilització.

                                   L'ordre i la disciplina que són necessaris per a la vida i el treball escolar no seran entesos ni com a una rutina ni com a la conseqüència simple de la coerció; pel contrari la tasca educativa de l'escola es basarà en el respecte mutu, el diàleg, la reflexió, la col.laboració i la solidaritat.

3. PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS.

La nostra escola es defineix com a pluralista i democràtica:

                                   Pluralista en la mesura que no ha d’excloure ningú a causa de la seua procedència, religió, ideologia o nivell econòmic i també perquè ha de capacitar els alumnes (sense imposicions ni adoctrinaments) per viure en una societat ( de la qual forma part l’escola) que és plural, on cal respectar i acceptar els altres.

                                   Democràtica considerant que formarem els nostres alumnes en el marc d'un conjunt d'actituds, valors i normes que els permet-la d'integrar-se en la nostra societat democràtica. Caldrà evitar l'adoctrinament, el proselitisme i el sectarisme.

4. EDUCACIÓ NO SEXISTA.

 D'acord amb la igualtat de drets i la no discriminació de l’activitat educativa, l'ensenyament que s'impartesca als xiquets i xiquetes serà igual i es desenvoluparà en un marc de coeducació amb la finalitat de superar mites, tabús i diferenciació de papers assignats a l'home i a la dona, procurant equilibrar la influència de desigualtat existent en la societat actual.

                                   Considerem l'educació sexual com a una eina valuosa en el procés de la coeducació.

5. MODALITAT DE PARTICIPACIÓ

El model de participació del C.P. Ausiàs March estarà adreçat cap a una gestió participativa i democràtica de tots els membres.

                                   La idea d'una escola democràtica implica la necessitat d'una participació real i efectiva de tots els estaments (pares, mares, alumnes i personal no docent) que la composen, en la seua gestió mitjançant els representants elegits per cadascun d'aquests estaments.

                                   Considerem que tan important és que el xiquet/eta estiga integrat a l'escola com a la família i per això és imprescindible el diàleg escola-pares per tal d'anar uniformant criteris per als xiquets/xiquetes.

6. ARRELAMENT AL MEDI

 El nostre centre està inserit en un entorn físic i social i no renuncia a ser-ne un element viu. Per una banda serà receptiu a les seues característiques particulars per tal d’adaptar-s’hi, i per altra esdevé un centre d’influència sobre aquest mateix entorn.

                                   El nostre centre participarà en la problemàtica social de la comunitat com a una institució cívica més.

                                   Elaborarem uns currículums que facen una lectura i anàlisi crítica del medi natural i social que ens envolta i ens integrarem en el cicle anual de l'activitat social de la comunitat (festes, tradicions, esdeveniments culturals, etc.)

                                   Així mateix aprofitarem al màxim, en les diferents àrees, les eixides i itineraris que realitzem.

7. COMPROMÍS AMB EL PROCES DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I CULTURAL

El nostre col.legi, per ser un centre d'ensenyament en valencià, fa l'aprenentatge de la lectura i escriptura en la nostra llengua, però tendim a un ús normal i no discriminatori de les dues llengües oficials per tal de què en eixir de l'escola el xiquet/eta siga bilingüe.

                                   La documentació interpersonal dins del centre es farà en valencià (claustres, reunions, comissions, etc.) així com tota la documentació administrativa i pedagògica.

                                   En la vida quotidiana del Col.legi (retolacions, menús, anuncis...) tot anirà escrit en valencià.

                                   La relació amb l'administració autonòmica i municipal també es farà en valencià.

                                   Als pares se'ls donarà tota la informació en la nostra llengua.

                                   A l'hora de valorar la llengua i la cultura ho farem mitjançant l'estudi de la història, costums, tradicions i festes pròpies del poble i del país.

8. AUTONOMIA I INNOVACIÓ.

  En el funcionament del nostre col.legi distingirem entre les actuacions ordinàries i les intervencions innovadores. Les primeres són fonamentals per a la bona marxa de l'organització i l'acompliment els fins que la institució té encomanats. Les segones es proposen d'adaptar el funcionament del centre a les circumstàncies canviants de l'entorn i als avanços científics, tecnològics i pedagògics de la societat en que està immergit.

                                   Tractarem d'aconseguir el desitjable equilibri entre aquests dos tipus d'accions.

                                   Tot açò podrem aconseguir-ho mitjançant:

                                   - Elaboració del Projecte Curricular de Centre adaptat a les nostres necessitats.

                                   - Facilitant l'assistència del professorat a tot tipus de cursets d'innovació pedagògica.

                                   - Gestionar els nostres recursos de forma autònoma i funcional.

                                   - Plantejar estructures organitzatives que possibiliten el desenvolupament dels projectes anteriors.

                                   Activarien i donarien realitat a les accions citades els següents factors:

                                   - Pràctiques d'investigació dels i les alumnes i dels i les professors.

                                   - Pràctiques de globalizació.

                                   - Pràctiques coeducatives.

                                   - Tractament de la diversitat.

                                   - Biblioteques d'aula i de centre.

                                   - Itineraris i eixides escolars.

9. PROJECCIÓ CAP AL FUTUR.

 Cal plantejar temes que centren les preocupacions de la societat, bé per convertir-los en referents de l'ensenyament, bé per incorporar-los a l'estructura i funcionament del centre. Amb açò tractarem d'esquivar l'endarreriment tecnològic i ideològic de l'escola respecte de la resta de la societat. La concreció d'açò la farem de la següent manera:

                        * Incorporant les noves tecnologies a la tasca educativa.

                        * Tractament actualitzat de l'àmbit social, científic i tecnològic.

                        * Alfabetització en els llenguatges preponderants a inicis del segle XXI.

                        * Eixamplament del món possible que el xiquet pot dominar: aprenentatge d'idiomes, intercanvis, viatges.

                        * Concepció de la formació permanent del professorat i l'alumnat com una exigència indefugible del mercat laboral i acadèmic en les noves condicions d'acceleració científica i tecnològica.

10. TRACTAMENT DE LA DESIGUALTAT I DE LA MARGINACIÓ

El C.P. Ausiàs March es proposa aconseguir una educació de qualitat per a tots. No s'ha d'excloure ningú a causa de la seua procedència, ideologia, religió i nivell socio-econòmic. Així mateix ha de capacitar els alumnes, sense posicions ni adoctrinaments, a respectar els altres. És important que l'alumne aprenga a viure amb tots els companys, a estimar-los i respectar-los.

                                   Conseqüentment al tractament de la desigualtat i de la marginació, l'escola atendrà:

                        * Integració plena dels alumnes amb necessitats educatives especials.

                        * Tractament de les dificultats d'aprenentatge en alumnes provinents de medis desfavorits des del punt de vista econòmic i cultural.

                        * La no marginació de cap alumne.

                        * Tractament dels superdotats.

                                   Procediments per aconseguir els objectius anteriors:

                        * Evitar la massificació.

                        * Coneixement profund de la relació entre el rendiment intel.lectual de l'alumne i la seua situació socio econòmica.

                        * Conéixer i dominar tècniques individualitzades d'aprenentatge.

                        * Concienciar a tota la comunitat escolar que l'ensenyament s'ha de plantejar fent l'èxit de tothom compatible, és a dir, que el nostre plantejament pedagògic estarà encaminat al desenvolupament de cada persona en relació a ella mateixa i no en relació amb la resta de la gent.

                        * Organitzar els recursos de suport del centre per tal d'atendre tota mena de necessitats educatives especials.

11. CONTINGUTS TRANSVERSALS.

Al nostre col.legi els continguts de les diferents àrees estaran impregnats pels anomenats ensenyaments transversals,ja que aquests constitueixen avui aspectes molt importants de la cultura bàsica de tot ciutadà, amb independència de l'edat, a banda d'oferir elements complementaris per a la qualitat de l'educació.

                                   Els esmentats ensenyaments transversals són:

            a. L'educació per a la pau.

            b. L'educació per a la salut (alimentació, higiene) i educació sexual.

            c. L'educació  com a consumidor.

            d. L'educació no discriminatòria per raó de sexe, raça, religió, idees                polítiques, classe social, etc.

            e. L'educació ambiental.

            f.  L’educació moral i cívica.

            g. L’educació vial.