HISTÒRIA

UBICACIÓ:

Llutxent, es troba al migdia de la Comunitat Valenciana, situat a la vessant oriental de la comarca de la Vall d’Albaida, a 13 quilometres de Xàtiva, i 24 de Gandia, sent travessada per la C-332.

El terme municipal, ocupa una extensió de 39,1 quilòmetres, i delimità pel Nord amb Pinet; per l’Est, amb Gandia, Ròtova, Ador i Almiserà; al Sud, amb Benicolet, Castelló de Rugat i la Pobla del Duc; i al Sud, amb Quatretonda.

Al terme, devem diferenciar la serra i el pla. Pel que fa a la serra, forma part dels últims esquitxs  dels sistemes Bètics i Ibèric; trobant-se l’altura màxima a l’Alt de la Lletera (716 m.). El pla, més obert, inicia la vall per llevant; de llomes suaus aptes pel conreu de la terra, presenta l’altura mínima, al barranc de Xetà (210 m.).

El nucli de la població, queda ubicat al vessant del raiguer pedregós, a 284 metres d’altitud.

HISTÒRIA:

Etimològicament, Llutxent és un antropònim llatí, que denota l’existència d’un poblament romà, d’una villa Luciana o pagu Lucianu. Encara que, no sols trobem aquest topònim romà al terme de Llutxent, ja que trobem diferents jaciments d’aquest període, com els ubicats a les partides de Mesquita i Vivella.

Poques dades tenim del període islàmic a Llutxent. L’actual terme, estarà configurat per un gran nombre d’alqueries, que perduren toponímicament, com Benicava, Benitxellví, Xetà, Rafal, Osset, Cometa,... i que depenien del castell, o millor dit, de l’albacar del Xiu.

Amb la conquesta de Jaume I, i l’arribada de les tropes catalano-aragoneses a les terres “d’enllà del Xúquer”, trobarem les primeres referències escrites de Llutxent. Aquestes primeres referències escrites, estan relacionades amb la gran revolta islàmica de 1247-1248. Així, en la primavera de 1248, el rei es troba assetjant el castell del Xiu, i és quan fa les donació de terres als croats conqueridors, als actuals termes de Llutxent i Quatretonda, establint població cristiana en totes dues viles, mentre la resta d’alqueries mantenen la població islàmica autòctona.

El 1276, en plena revolta d’Al-Azrach, la pobla de Llutxent es arrasada. El rei Jaume, vell i moribund, envia tropes, i aquestes són derrotades. Ja a l’any nou, el 1277, el novell rei Pere II El Gran, donarà els territoris, al noble italià Joan de Pròxita, naixent així, la baronia de Llutxent.

Els Pròxita, com a senyors de Llutxent, iniciaran la construcció del castell-palau. El 1487, la senyoria passarà a mans de la família dels Maça, i el 1729, tornarà a canviar el titular, recaient ara al marquesat de Dos Aigües.

A banda de les accions bèl·liques en els primers anys de la Reconquista, Llutxent i el seu terme han intervingut al llarg de la seua història en altres fets d’armes. En les Guerres de la Unió (1348-49) va ser escenari d’enfrontaments entre realistes i unionistes, i durant la revolta de les Germanies (1522) la vila va ser assaltada pels agermanats de Xàtiva, resistint els defensors al palau fortificat. Va patir també l’ocupació de les tropes franceses en la Guerra de la Independència, així com la fustigació de partides carlines a finals del s. XIX.

Pel que fa a la trama urbana, hem de diferenciar, el casc tradicional, que compren l’espai que ocupava la població fins la primera meitat del segle XX, de l’eixamplament  urbà derivat del creixement econòmic dels anys 60.

Al casc tradicional, trobarem en la part alta de la localitat, l’espai medieval, on podem reconèixer el camí vell de Xàtiva, el castell-palau, el raval, ca la vila, i l’antiga església, ubicada entre els actuals carrers Badenes, Raval, Porxes i plaça Major. Els espais compresos entre les places de la Font i Vives, ens mostren la vila moderna, és a dir, el Llutxent dels segles XVI-XVIII, on destacaran diverses cases grans i de llauradors acomodats. El tercer espai, correspondrà al creixement del segle XIX, on destacarà la plaça Major, amb l’església (1868), i diversos carrers com el del Dotze, el del Mig, el de Baix,... amb presencia de cases de les oligarquies locals.

Al voltant del casc tradicional, trobem l’eixamplament posterior als anys 60, on els principals trets seran, l’ampliació pel Sud, més enllà de les carreteres de Xàtiva-Gandia, actual Avd. de València; per l’est, més enllà de la carretera de Pinet, actual Avd. del Mont Sant; per l’Oest, del camí vell de Xàtiva, actual carrer la Creu; i pel Nord, la creació de la Ronda Nord. El segon dels trets característics d’aquests espais, serà el d’un disseny geomètric, format per carrers amples i  llargs.